La «Dama» absent

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 4 d’agost de 1897 a un camp de l’Alcúdia junt a Elx Manuel Campello i Antoni Macià treballant la terra descobriren una escultura, es tractava de la que coneguem com la Dama d’Elx, la troballa va generar moltes expectatives, llavors la seua noticia va interessar al Director del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, així com altres persones expertes. Aviat el Museu de Louvre posà l’ull en la peça, aleshores el 30 d’Agost es va formalitzar la venda de la Dama pel preu de 4.000 pessetes. El 30 d’agost l’estàtua sortí de l’Estat Espanyol i des d’aleshores durant un temps va estar al Louvre. Al final de la dècada dels anys vint del segle passat, s’encetaren converses i es platejà la possibilitat de portar-la al Museu Nacional Arqueològic, les coses però, no van arribar a bon port.

Al 1940 el Govern de Franco, ironies de l’ història, buscant reforçar els seus projectes imperials, va veure en els ibers una font que dones base a les seus idees, i reparà en «la Dama», per això, a traves del seu gendre i Ministre d’Afers Exteriors, Serrano Suñer, gestionà un acord amb el Govern feixista de Vichy del General Petain, mitjançant el qual es permutaven una sèrie de bens culturals que cada part tenia entre ell estava la escultura descoberta a Elx. Doncs, el quatre de febrer de 1941 de nou l’escultura va passar la frontera amb destinació de la capital de Espanya, situació en la que segueix actualment, sols excepcionalment al 2006 aquesta tornà a Elx de forma temporal.

Com es evident, a hores d’ara estem davant d’una situació clar d’espoli, o si preferiu d’absència d’un element valuós del patrimoni cultural valencià, a més «inri» que naix d’una decisió presa pel la Dictadura i que serví als seus interessos ideològics i propagandístics. Vivim en una democràcia, limitada al meu parer, però que garanteix drets i igualment ha creat un sistema descentralitzat i d’autonomies; tanmateix, s’han produït avanços en matèria de conservació dels bens culturals, amb criteris més científics i moderns. Que passa doncs amb la Dama d’Elx?

Es por interpretar que el desig de que la Dame tornes a casa és un desig localista, òbviament aquesta primària afirmació és la que deu fer-se gent com la Presidenta de la Comunitat de Madrid, la qüestió de fons, però, es situaria en una consideració de fons: la Dama va eixir del País Valencià en base a un negoci que hui en dia estaria vetat per les lleis, doncs, que retornes al lloc on es va trobar no faria més que restablir un fet rebutjable. A més a més, la nostra Llei de Patrimoni diu, al seu article primer, que la Generalitat Valenciana promourà el retorn a la Comunitat Valenciana d’aquells bens que siguen especialment representatius de la seua història i que es troben fora del seu territori. Per altra banda, la mateixa norma autonòmica, al seu article 64, marca com criteri d’ubicar o dipositar les troballes arqueològiques el de la millor conservació i la proximitat al lloc on es ha produir la troballa.

La reivindicació del retorns és més que justa, anys enrere des del Consell Valencià de Cultura j’en parlaren, ara, al cas present una vegada més no deguem defallir, cert que es feu una venda allà pel 1897, però, la Dama es part del patrimoni valencià i ja porta fora de la nostra terra molt de temps.