La vida, com a procés (VII)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací


El mundo de los espíritus no está cerrado – Johan Wolfang Goethe


Flâneries espirituals * **


  • Una forma de compaginar els interessos contradictoris de classes socials antagòniques és fusionant-les, amb l’excusa d’un enemic real o imaginari, en una abstracció pseudometafísica i en una estructura d’agermanament jerarquitzada. La pàtria, per exemple.

Si funciona, la mateixa teòrica oposició, les classes dominades, tendirà a salvaguardar l’Ordre Establert, encara que els perjudica i que només beneficia a les classes dominants. Una paradoxa que pot explicar no sols l’alienació, sinó també la por, l’ansietat també a ser estigmatitzat, com a mínim, com a enemic de la Pàtria.

No obstant ser elemental per experimentat, aquest truc no és gens fàcil d’aplicar. Precisa d’un cinisme a prova de bomba. Com el dels populistes.


  • El saber, bàsicament, o ve de la revelació o de l’experiència. Com a models, el gurú i el científic. I serà la dominància d’una o altra procedència del saber en una societat la que termine la llibertat de pensament i la democràcia en útlima instància.
  • La televisió havia d’estar en el lloc més incòmode de la casa perquè anares a vore-la si realment tenies interés, segons el comunicòleg, Marshall Mac Luhan.

Nosaltres, tot fent-li cas la posem en el lloc central de la casa a canvi de companyia, entreteniment i comoditat. El preu que hi paguem: passivitat, teledependència i teledirecció.

  • El millor aprenentatge que es pot fer en una societat canviant és aprendre a aprendre – Carl Rogers, pedagog i psicòleg.
  • No pot haver un canvi de conducta real, si no hi ha hagut un canvi d’estructura personal.

Un dia un escorpí li va dir a una granota si el podia ajudar a passar el riu. La granota li va dir que d’acord i l’escorpí se li va pujar damunt. Però quan estaven a mitjan riu l’escorpí va alçar l’agulló per a matar a la granota. “Però escorpí, que ens ofegarem els dos!!”. “És la meua natura!”- li va contestar l’escorpí.


Quan renunciem als atributs divins, les nostres possibilitats il.lusòries disminueixen, però les reals augmenten.

  • Un autèntic alliberament mental i espiritual: el desmuntatge de tot subjecte-suposat-saber. Una volta desalienats és quan vegem que els subjectes-suposat-saber no tenien les capacitats, operacions i coneixements que els atribuïem. Més, fins i tot, en reconéixerem com a propis de projectades en ells.

  • Amb un examen a fons del nostre superego, descobriríem que és una il.lusió creure que som nosaltres els autors de les nostres vides. Més ens valdria pensar que han estat dissenyades per altres.


(Continuarà)

*El flâneur espiritual és un passejant pel món dels esperits que, amb l’atenció flotant, seguix el seu pensament enn un sentit fins que uns signes, una relació pel sentit, una relació per l’analogia, una assoaciació lliure d’idees o senzillament la serendipity (la casualitat afortunada) en fan canviar de rirecció. I, aixina, succesivament fins al final del seu passeig que igual pot ser el punt de partida que les seues antípodes.

I valguen aquestes flâneries com una invitació al lector a fer les seues pròpies.

**El primer lliurament d’aquestes flâneries es va publicar al Diari La Veu l’11 de març de 2019.