La vida, com a procés (VIII)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací


 

El mundo de los espíritus no está cerrado – Johan Wolfang Goethe


Flâneries espirituals * **


  • Unes aspiracions inconscients de l’ésser humà: els atributs divins, les fantasies d’omnipotència, les d’omnisciència i el do de la ubiquitat. Per a això, de vegades estem tan a prop o en la follia.

  • Una cita oriental: Cuando está preparado el alumno sale el maestro. Per tant, quan l’alumne, empapat de sentiment d’inferioritat, vol refermar la seua identitat, tot discutint-li evidències al mestre, no hi ha aprenentatge possible.

  • Estem tan acostumats a les relacions alienants que ja ni les notem Una operació higiènica: percatar-nos de quins pensament són nostres i quins dels altres. I de com han entrat dins de nosaltres.

  • Hi ha dos càstigs privilegiats per a fomentar i extinguir una conducta: el físic i el psíquic. El físic té els seus efectes corporals màlefics, però el psíquic, la seua perversa penetració patològica. Només cal recordar com ens llavarem el cervell a totes unes generacions.

  • Quien tiene un por quésiempre encuentra un cómo, Fiedrich Nietzche. I un per a què també. Dos motivacions importants per a fer alguna cosa.

  • Un context és determinant per a què isquen coses de valor universal o només de local. Les coses de valor universal poden ser negligides i les de valor local elogiades.

  • En un context caracteritzat pel narcisisme col.lectiu, predominarà l’autobombo en comptes de l’autocrítica.

  • Parlar de llibertat només és parlar de la llibertat dels poderosos. Només es pot parlar realment de llibertat si ahora parlem d’igualtat i solidaritat.
  • Per a aprendre de l’experiència, cal vore les coses des de fora d’u mateix. Per a això, cal aprendre a fer d’observació-participant.

 

*El flâneur espiritual és un passejant pel m ón dels esperits que, amb l’atenció flotant, seguix el seu pensament en un sentit fins que uns signes, una relació pel sentit, una relació per l’analogia, una associació lliure d’idees o senzillament la serendipity (la casualitat afortunada) el fa canviar de dirección. I, aixina, succesivament, fins al final del seu passeig que igual pot ser el punt de partida que les seues antípodes.

I valguen aquestes flâneries com una invitació al lector a fer les seues pròpies.

 

**El primer lliurament d’aquestes flâneries es va publicar al Diari La Veu l’11 de març de 2019.