Les pesqueres, patrimoni valencià

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un recent llibre intenta recuperar la memòria i el reconeixement d’una activitat de la Marina força interessant i alhora prou desconeguda, es tracta de les pesqueres una modalitat de pesca que va tindre vigència durant alguns segles i que, amb els canvis econòmics i la destrossa urbanística de la nostra franja costanera, s’ha anat deixant de practicar. La nostra gent va anar descobrint com amb la practica nocturna de la pesca podia treure uns ingressos addicionals que pal·liés la seua situació, aleshores aprofitant els penya-segats de Poble Nou de Benitaxell, Moraira, Calp, Teulada, i Xàbia van anar fent escales i artilugis per fer des de les altures i de nit pescar tota mena de productes que ens lis donava la natura. Cordes, canyissos, esca-les, i altres formes de recolzar la suspensió comportava perills, i de fet no mancarien algunes desgràcies.

Els homes que es dedicaren a questa feina van estar anomenats «els encecers» , eren jornalers o agricultors i a l’ hivern amb la llum del carbur es suspenien per treure uns recursos més, no eren, doncs, pescadors professionals, hui en dia els consideraríem uns intrusos, i tal vegada al seu temps la seua situació no seria ben vista pels autèntics pescadors. Així i tot, la necessitat de sobreviure feu que d’imaginació i la perícia funcionés, i ens podem pegunta: Perquè ara cal parlar d’aquesta practica furtiva? Per una raó molt simple al ser part de la memòria i respondre a la creativitat popular. Per la circumstància esmentada als autors del llibre i alguna gent més vol que les pesqueres tinguen el reconeixement com bé d’interès cultural immaterial. Queden restes, part dels montajes que aquella gent feu, i el testimoni oral dels homes i les seus dones que han sobreviscut.

En suma, conèixer, i, tanmateix divulgar «la pesquera» i la tasca dels «encesers» és quelcom que podem fer, i aquest és precisament l’objectiu del llibre que comentem, el qual compte a més a més amb un unes espectaculars fotografies . Els seus autors Jake Abbot, Felipe Escolano,i Pep Sopa, ens porten a un singular paisatge que sobreviu a la destrossa urbanística i paisatgística. Un vegada més la creativitat i la necessitat es van ajuntar per crear una tècnica que deu sobreviure en la memòria del nostre poble.

Imatge estreta del llibre