Criptomonedes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L’anterior article d’aquesta sèrie sobre el diner aparegué, a NOSALTRES LA VEU, ja fa dos mesos. Entre la confiança i el recel, on recapitulí les propietats del diner-confiança, i caracteritzí l’or com a diner-desconfiança. Per circumstàncies que ja resumí en El viatge del diner a la intangibilitat, en la darrera part del segle XX s’arribà al diner-confiança, intangible, que es crea com a deute i es destrueix quan aquest es cancel·la. Diner en estat pur, extracorpori, alliberat de qualsevol continent físic com l’or, que ha esdevingut innecessari.

El descobriment del diner-deute-intangible, que he qualificat de diner-confiança, hauria hagut de ser celebrat, ja que representa desprendre’s de la dependència de l’or i la seua mineria. Sense material que li done corporeïtat, el diner-confiança pot proporcionar fluïdesa a l’economia productiva en acomplir perfectament les funcions de facilitador d’intercanvi, unitat de compte i depòsit de valor. Malauradament, allò que hauríem d’haver celebrat s’ha convertit en una font de maldecaps. Sense límits físics, la mateixa incorporeïtat del diner-confiança li permet créixer i créixer en l’esfera de l’economia financera, al marge de les necessitats de l’economia real, però sovint malbaratant-la. En el món hi ha molt més diner-confiança que el que caldria per a satisfer les necessitats de l’economia productiva. Gran part de l’excés, però està acumulat en butxaques capficades en què es reproduïsca, retorne rèdits, i s’incremente, tal com comentí en La granja del diner.

En l’economia productiva, el diner-confiança podria funcionar perfectament, amb tothom participant en la producció de béns i serveis, i adequadament remunerats per a poder fer despeses i pagar impostos, permetent que els deutors dels préstecs, (particulars, empreses i administracions públiques) retornen crèdits (destruint diners), i renoven crèdits (creant diners nous). Un disseny basat en que el diner no és riquesa, és el lubricant que facilita la producció, intercanvi i distribució de la riquesa real(1).

El principal problema econòmic a resoldre en una societat humana(2) és promoure i organitzar la producció de béns i serveis per tal que tothom participe de les transaccions. Això significaria que tothom té ingressos i pot fer les despeses necessàries per a tindre una vida digna. Ajustar la quantitat de lubricant (els diners) per atendre les transaccions que hi tenen lloc, hauria de ser, amb els mitjans computacionals de hui en dia, un problema secundari.

Tanmateix, el poder polític, econòmic i financer, no té interés en aquest disseny, sinó en servir-se de la manca de límits en la quantitat de diner-confiança que s’hi pot crear, per tal que aquells que siguen més forts, més llestos, o més sortosos, en puguen acumular més. Sobre tot açò ja hem parlat amplament en altres peces de la sèrie, aquests comentaris solament fan que insistir. Una reiteració que no sobra, ja que el sentit comú ha anat conformant-se de forma que percebem el diner, erròniament, com si fos riquesa real.

I lamentant que en aquest segle XXI, el poder polític, econòmic i financer del món, no estiga interessat en aprofitar les propietats del diner-confiança per a somoure l’estructura econòmica i permetre que la riquesa es distribuïsca més equitativament, veiem reviure amb força el diner-desconfiança, aquesta vegada en forma de les anomenades criptomonedes.

En lloc de posar-se al servei d’una economia humanament més justa, la potència computacional s’hi esmerça a inventar un tipus de diners, les criptomonedes, que, excepte la tangibilitat, tracten de copiar altres propietats de l’or. Hi ha miners i empreses mineres, que reben una quantitat de criptomonedes barata fer la seua faena d’extracció. La mina d’una criptomoneda és finita, i l’extracció es fa més difícil a mesura que en queda menys per extreure, com passa en les mines d’or. He llegit que el sistema permetria canviar les regles per a perllongar l’extracció, però també es poden encetar altres mines. El mercat és el que dicta sentència, i mentre hi haja demanda, el sistema marxa(3).

Des que en 2009 es creà la primera criptomoneda, el bitcoin, han aparegut ja més de 7000 criptomonedes al món(4). I una pregunta se m’acudeix: per què hauríem d’invertir un temps i donar euros (incloent-hi comissió) comprant bitcoins per a gastar-nos-els en un restaurant o botiga (on admeten bitcoins), si podem pagar directament en euros? Revestides de l’aparença de diner (malgrat ser-ne aquest un ús residual), les criptomonedes es publiciten fonamentalment com a inversió per a obtindre guanys en diners-confiança (euros). I així, hi ha multitud de plataformes en internet per a negociar en criptomonedes, comprar, vendre, prestar, amprar, o fer travesses sobre l’evolució de llur cotització. Res de diferent respecte d’altres títols i productes financers que es negocien en mercats borsaris i extra-borsaris. L’ús cabdal és l’especulació.

Les criptomonedes amplien la caterva de productes financers al servei de l’ànsia especulativa, de l’afany de veure els diners reproduint-se i retornant rèdits, del desig de tindre una participació en La granja del diner. Una aspiració que, fermament instal·lada en les nostres societats, esprem el cervell dels humans per a projectar muntatges, i desencadena innovacions per a covar la reproducció dels diners. I les criptomonedes són, en la meua opinió, un muntatge més que afegir a la col·lecció, a l’antologia dels muntatges que històricament s’han succeït (o acumulat), i que ens allunyen d’un altre camí: el de posar l’enginy humà a dissenyar un món distributivament més igualitari i solidari, més raonable.

 

(1) També es pot explorar la possibilitat d’una societat que funcione sense l’invent del diner, com vaig apuntar en les primers peces de la sèrie, Almenys com a homenatge i Els diners.

(2) Per societat humana vull dir aquella que no té un comportament basat en la llei del més fort, del més llest, o del més sortós, tal com aquestes lleis actuen en el món animal.

(3) En una altra peça veuré si em puc sortir explicant açò de la mineria de les criptomonedes, tot un repte.

(4) Comunicado conjunto de la CNMV y del Banco de España sobre el riesgo de las criptomonedas como inversión (09/02/2021)