Eurovisió, mostra de supremacisme lingüístic castellà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Diu l’article 3.3 de la Constitución que nos hemos dado que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció».

Qualsevol pot entendre que especial respecte i protecció a les diferents llengües és donar a totes visibilitat i presència, que tot el món admire la riquesa i pluralitat lingüística de l’estat-regne d’Espanya.

I semblava que l’anomenat règim democràtic del 78 anava a resoldre les seculars discriminacions lingüístiques i superar entre altres coses, el conflicte que tingué Joan Manuel Serrat quan volgué cantar en català en l’edició de 1968 d’Eurovisió el La-la-la.

Es podria entendre la prohibició al del Poble Sec. Encara faltaven 7 anys perquè Franco i la seua dictadura ens deixaren des del llit.

Han passat 43 anys des que totes les diferents llengües espanyoles han de ser objecte d’especial respecte i protecció i la realitat és que en 43 edicions d’Eurovisió no s’ha sentit res més que el castellà per a representar Espanya..., inclús hem vist pinzellades d’anglés (!). Cap presència ni senyal de català, basc o gallec.

A la fixació espanyola pel castellà no li interessa conéixer la inclusivitat lingüística que practiquen altres països europeus com Suïssa que presenta cançons en francés, alemany, italià o romanx, ni de l’antiga Iugoslàvia que les presentava en serbi (1961), bosni (1964), croata (1989) o eslové (1966), ni que Rússia en 2012 la presentara en udurt (llengua dels Urals), ni que Noruega ho fes en 2019 en sami (llengua lapona), ni que Bulgària en 2012 ho fera en azerí, ni que la mateixa i jacobina França ho fes en llengua criolla haitiana (1992), en cors (1993) o en bretó (1996)... i podríem seguir amb altres exemples on la llengua que representa un estat no és única sinó que atén a la seua diversitat lingüística.

Veiem, inclús, que en les darreres edicions abans Espanya dona entrada a la coentor del spanglish que dona cabuda a les llengües no castellanes.

Spain is diferent deia aquell eslògan.., però no. Espanya és la mateixa que en segle XVIII va decretar la uniformitat lingüística castellana a tots els regnes del Borbó por justo derecho de conquista. El reconeixement lingüístic constitucional? Un mer ornament.