BITCOIN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L’objectiu declarat en 2008 pels dissenyadors de BITCOIN encapçala el resum del document fundacional: «enviar pagaments en línia directament entre dues parts sense passar per una institució financera». I així, en la introducció es diu: «El comerç a Internet s’ha basat gairebé exclusivament en institucions financeres que actuen com a tercers de confiança per processar pagaments electrònics», i més endavant: «El que es necessita és un sistema de pagament electrònic basat en proves criptogràfiques en lloc de confiança, que permeta realitzar transaccions directament entre dues parts sense la necessitat d’un tercer de confiança».

En una sèrie com aquesta, sobre la naturalesa del diner, el fenomen BITCOIN aporta, sens dubte, elements sobre els quals reflexionar. En primer lloc, cal dir que, contràriament al que comunament es pensa, el sistema BITCOIN i la moneda bitcoin no estan forçosament vinculats. Combinant els darrers desenvolupaments de les comunicacions informatitzades en xarxa, i de la ciència de la criptografia, el projecte BITCOIN dissenyà la tecnologia anomenada “cadena de blocs”. Una eina que permet emmagatzemar i actualitzar informació seqüenciada de forma descentralitzada i segura (si es donen certes condicions). La cadena de blocs és un llibre públic de comptabilitat, i cada bloc conté la informació de les transaccions en bitcoins verificades cada cert temps (10 minuts de mitjana), però la cadena de blocs funcionaria també si la moneda de les transaccions fora de curs legal (euros, per exemple).

Clar que en eixe cas, els bancs, on els usuaris del sistema BITCOIN tindrien els seus comptes corrents (en euros), també haurien d’intervindre, i estarien presents en les transaccions contingudes en els blocs encadenats. Això seria contradictori amb l’objectiu fundacional d’eliminar els tercers de confiança, com les entitats financeres (i els governs), del comerç electrònic. I així, el sistema s’ha dissenyat rebutjant les monedes de curs legal.

D’acord amb les frases seleccionades a dalt, els fundadors buscaven recuperar en les transaccions electròniques la privacitat (podríem dir l’anonimat) que proporciona l’ús dels diners en efectiu. Quan entreguem efectiu en un centre comercial, els diners passen de mà-a-mà (amb privacitat), i no podem tractar de gastar-los dues vegades. Hi hagué una època en què usàvem un talonari de xecs associat al compte corrent, i es feien pagaments entregant xecs que es descomptarien del saldo, quan la informació arribés al banc. Existia la possibilitat d’entregar diversos xecs en diversos comerços, de forma que el total excedís el saldo del compte corrent, dificultant el cobrament pel darrer comerciant que dugués el xec al banc. Amb les targetes electròniques l’entitat financera té coneixement del problema immediatament. En qualsevol dels casos, però la participació de l’entitat financera com a tercer de confiança és necessària per a intervindré en la solució d’aquestes situacions.

Tanmateix, els dissenyadors de BITCOIN eliminen la participació de l’entitat financera per tal de recuperar en internet l’anonimat mà-a-mà de l’ús de l’efectiu. L’entitat financera, com a controlador centralitzat, ha de conéixer totes les transaccions per a poder decidir quina ha arribat primer, en cas de conflicte. Eliminat el tercer de confiança, l’alternativa de BITCOIN, per a decidir, és fer totes les transaccions públiques i establir «un sistema perquè els participants puguen acordar un historial únic de l’ordre en què les transaccions han estat rebudes», diu el document fundacional. Eixe sistema és la cadena de blocs.

Com deia abans, les transaccions en bitcoin són públiques i ací es pot seguir la retransmissió de les transaccions i la validació seqüencial dels blocs. Significa açò transparència? No exactament, i així ho afirma el document fundacional: «però la privacitat encara es pot conservar trencant el flux d’informació en un altre lloc: mantenint les claus públiques anònimes. El públic pot veure que algú envia un import a una altra persona, però sense informació que vincule la transacció amb ningú». Bitcoin.org també recomana als usuaris que canvien la clau pública (direcció) en cada transacció per a mantindre la privacitat(1). D’altra banda, cada usuari té, és clar, una clau privada que permet accedir al seu compte i operar. Una clau, però impossible de recuperar si es perd (vegeu Piensa en tu testamento en aquesta pàgina debitcoin.org).

Una figura essencial en el sistema BITCOIN és el validador (o minador). Un usuari especial que, a més d’haver-se obert un moneder electrònic per rebre i fer transaccions (com els altres usuaris), s’ha descarregat al seu ordinador una còpia de la cadena de blocs (el llibre dels comptes), i ha fet una inversió en equipament informàtic muntat el que es diu un node (quan escric aquest article hi ha 14.562 nodes en la xarxa BITCOIN, 72 d’ells ubicats en Espanya, segons la web bitnodes.io). Els validadors competeixen entre ells per afegir cada bloc de transaccions a la cadena, i guanyar un premi. La competició consisteix a resoldre un complex trencaclosques criptogràfic (que proporciona seguretat i incorruptibilitat a la cadena) usant el potencial computacional de què disposen en els seus nodes. L’incentiu consisteix en afegir al moneder electrònic del guanyador una quantitat de bitcoins de nova creació, imitant l’extracció d’or d’una mina. Com apuntí en l’anterior article, el disseny ha establert un límit a la mina de bitcoins (21 milions d’unitats)(2).

Aquesta sèrie és sobre la naturalesa del diner, i està més interessada en els principis que en l’especificitat tècnica. No obstant això, de vegades cal aprofundir en el detall. El tema tècnic clau de BITCOIN és la cadena de blocs. Crec que en lloc d’enredar-me, i potser enredar-los a vostés, el millor que puc fer és enllaçar-los a un vídeo, on l’enginyer informàtic Carlos Santana s’explica de forma molt didàctica.

(1) Cal considerar que en una transacció, pagador i receptor s’identifiquen entre si, especialment en la compravenda d’un bé o servei, i posteriorment podrien rastrejar-se.

(2) A més, els miners reben les comissions de les transaccions del bloc. La xifra de 21 milions fou establerta quan començà a funcionar BITCOIN el 3/01/2009. En el document fundacional, que és de l’1/11/2008 solament es diu “Un cop ha entrat en circulació un nombre predeterminat de monedes, l’incentiu pot passar completament a les comissions de transacció …