Dos dones polítiques, dos generacions

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Aquest cap de setmana un diari valencià treia a les seus pàgines sendes entrevistes a dos dones que representen quelcom, una la ex Alcaldessa de Madrid i l'altra la nova portaveu de Compromís a Les Corts, doncs dos persones que des d'opcions diferents podem qualificar com a «polítiques». La primera d’elles, Carmena pertany a una generació que és la meua, ella fou una professional del dret i des de eixe camp va assumir un compromís polític, no oblidem la seua vinculació amb els advocats laboralistes d'Atocha, desprès continuà sent jutgessa, accedint no fa gaire anys a ser alcaldessa de Madrid en base a la seua trajectòria; la segona dona citada és Robles, la qual forma part d'altra generació, nascuda i gestada ja en democràcia. La simple lectura de les dos entrevistes evidencia diferencies generacionals que tenen prou a veure amb la forma de viure l'acció i la reflexió.

Doncs el lector s'interrogarà on situaria eixa diferència de viure la praxis, la qüestió possiblement ens portaria a considerar la circumstància, o siga, el conjunt de factors i elements que generaren la presa de posicions. Gran part de la nostra generació es revoltà contra la dictadura i l'inèrcia d'una societat que es va resignar a obeir i callar; inicialment no hi havia perspectives de càrrecs ni de llocs de poder, eixa perspectiva es va obrir amb la transició i el joc democràtic. Ja ho sabem: el pas a la democràcia comporta la possibilitat ocupar càrrecs i espais de poder, i això explica en part el paper dels lideratges, punt aquest del lideratges que per a Robles resulta fonamental. No estic fent cap judici de valor, sols constate allò que tots el dies observem, on son els noms i els lideratges allò que es trobem al primer pla dels diaris, o siga de la història real.

La realitat, el realisme, implicar acceptar les tendències que dominen. ¿Líders o idees? Es parla de desafecció, de distància entre els «polítics» i la gent, potser hi ha quelcom que no funciona com caldria. D'acord amb Robles en moltes coses, especialment en allò que significa consolidar drets, millorar quantitativa i qualitativament les condicions de vida, tot això potser és el resultat d'una tasca col·lectiva , d'equips de treball, de constatar errors i corregir-los, de fer balanç i pensar més enllà el dia a dia..

Les generacions que convivim ara en aquesta primera part del segle XXI, nascudes en diferents circumstàncies, com hem vist representades per dos dones polítiques, cosa que evidencia la gran transformació cap la paritat, podem dependre molt del passat immediat i del present, el sistema és més que millorable i la praxis també ho és.