Anarquisme de propietat privada

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

«El que ara es necessita és un Moviment de Diner Lliure, comparable al Moviment de Lliure Comerç del segle XIX...». Qui escriví açò era Friedrich Hayek, un dels principals teòrics del corrent liberal denominat escola austríaca d’economia, en el llibre de 1976, La desnacionalització del diner. Sembla haver un fil entre aquest enunciat i l’aparició de Bitcoin, que nasqué com un experiment per tal de subministrar al mercat diner privat, descentralitzat. Com ja vaig apuntar en Criptomonedes, de moment l’experiment s’ha convertit, fonamentalment, en una ampliació del ventall d’opcions especulatives del casino financer, i el seu futur com a diner està per veure.

Hui, però voldria explorar certes connexions entre Bitcoin i el projecte polític de renovació del liberalisme que arrenca amb la fundació en els EUA (1946) del think tank(1) liberal «Fundació per l’Educació Econòmica» (FEE), i en Suïssa (1947) de la Societat Mont Pelerin, el grup de debat liberal (impulsat entre d’altres per Hayek), en el qual, i amb el temps, ha esdevingut hegemònica l’escola austríaca. Foren moviments de reacció a l’intervencionisme dels estats, tant al bloc comunista, com al món occidental que, posteriorment a la Gran Depressió, posà en marxa les receptes keynesianes.

Durant els «trenta gloriosos» de creixement i bonança que seguiren a la finalització de la Segona Guerra Mundial, i mentre triomfava la interpretació keynesiana de l’economia, la influència de la Societat Mont Pelerin fou escassa. Hayek era recordat com a perdedor en el seu debat amb Keynes. La dècada dels setanta, però dugué novetats: la inflació havia començat a assolir xifres de dos dígits, acompanyada d’estancament i augment de l’atur. L’expansió monetària arbitrada pels governs no estimulava el creixement. Una situació que es denomina estagflació i que comentí en L’alta inflació dels setanta. La recepta keynesiana, intervencionista, que combaté la depressió posterior al crac del 29, no funcionava en els setanta. I aleshores aparegué de nou Hayek, que en 1974 rebé el premi d’economia del Banc de Suècia en memòria d’Alfred Nobel, creat en 1969.

L’escola austríaca d’economia és considerada heterodoxa per l’economia oficial. Per exemple, pel seu rebuig a la usual metodologia matemàtica i economètrica que tracta d’imitar, en economia, els procediments de les ciències físiques, o pel seu refús del sistema de banc central, o per l’oposició a la reserva fraccionària i al crèdit fiduciari, l’exuberància del qual considera responsable dels cicles expansió-recessió... Malgrat els elements heterodoxos, l’escola austríaca, amb la seua ferma defensa d’aprimament de l’estat, ha inspirat les polítiques neoliberals des de l’època de Thatcher i Reagan.

Entre els seguidors més notables podem assenyalar el nord-americà Murray Rothbard, cofundador (1971) del Partit Llibertari dels Estats Units, i que encunyà el terme «anarcocapitalisme» per a definir una societat on el mercat competitiu i l’ordre espontani empresarial proveirien tots els béns i serveis. Membre destacadíssim de l’escola austríaca és l’espanyol Jesús Huerta de Soto, de qui un dels alumnes més mediàtics és el castellonenc de Benicarló Juan Ramón Rallo, cofundador en 2005 de l’Institut Juan de Mariana, un think-tank liberal que organitza un congrés anual d’economia austríaca.

Si l’anarquisme col·lectivista es desenvolupà al si de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT o Primera Internacional), l’anarcocapitalisme es desplega en el context del món dels think tanks. Si el primer arrelà en la pobresa i el moviment obrer, en l’època de les dures condicions del capitalisme del segle XIX, el segon prospera en gran part finançat filantròpicament per fundacions i/o empreses privades. Si aquell pretenia abolir, a més de l’estat, la propietat privada dels mitjans de producció, que considerava la font de la manca de llibertat, aquest, individualista, és el més decidit defensor de la propietat privada(2).

El moviment llibertari «de mercat» té com a objectiu el desmuntatge de l’estat (anarquisme), però buidant el catàleg de béns públics. No sols la sanitat, educació, comunicació, sistema de pensions o assistència, també l’ordre públic, la llei, la defensa... estarien proporcionats per les forces del mercat. La viabilitat d’un ordre social d’aquest caire forma part del programa d’estudi i debat de la Societat Mont Pelerin, i dels nombrosos think tanks d’aquesta ideologia creats arreu del món. Mentre no siga possible desmuntar l’estat, treballen per minimitzar-lo (estatisme mínim o minarquisme). Eixe és el programa polític a què em referia en el segon paràgraf.

I tornant a La desnacionalització del diner, Hayek proposava que també el subministrament de diner a la societat siga lliure, acabant amb el monopoli estatal. Considera que el millor mitjà d’intercanvi el decidirà el mercat, entre tots els que concorren en lliure competència, monedes governamentals i privades incloses. Era 1976, i Hayek es declarava partidari de completar la unió econòmica d’Europa occidental, però permetent la lliure circulació de totes les monedes nacionals de l’època (a més de les que pogués crear la iniciativa privada) competint entre elles, en lloc de «la creaciód’una nova moneda europea governada per una espècie d’autoritat supranacional». Un clar qüestionament dels actuals euro i Banc Central Europeu.

L’aparició de les criptomonedes no era, potser, la novetat que Hayek hagués esperat, ja que l’escola austríaca tradicionalment recomana el retorn al diner que diuen «sòlid», basat en el patró or. Tanmateix, les circumstàncies han dut a la inesperada irrupció de Bitcoin, de les criptomonedes i de la tecnologia de la cadena de blocs, amb el seu potencial descentralitzador. Bitcoin no farà perillar els estats, però l’escola austríaca i l’anarcocapitalisme s’ho miren amb expectació, quant a què imita les propietats de l’or físic i introdueix elements que sacsegen el poder dels bancs centrals.

Bitcoin es gestà en el context del llibertarisme de mercat que hem descrit abans, amb l’impuls del moviment cypherpunk (rebels del xifrat) i del Manifest Cripto-anarquista. Ho estudiarem.

(1) Habitualment traduït com «laboratori d’idees» o «centre de pensament».

(2) També en símbols, l’anarcocapitalisme ha colonitzat el llenguatge de l’anarquisme col·lectivista, convertint la bandera roja/negra en daurada/negra, substituint el roig socialista pel daurat, que representa la propietat privada.