L'home que no va voler tornar al seu país / 5

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Cinquena part

Capítol 3

Passejant amb el gos tingué tan mala sort que en una ocasió se li extravià. Per més que es va desesperar en la recerca, no el trobà. Tornava a casa tan begut que obrir la porta li costava Déu i ajuda. Es podria assegurar que s’adormia profundament. En algun moment somiava amb el xassís en flames d'algun avió de combat que havia abatut i ensorrat en plena batalla sobre un mar asiàtic. En el somni, desitjava la salvació del pilot. Mentrestant, se sentien ràfegues de metralletes com si l'acusaren, va quedar tip del soroll i amb pànic per si li tocaven les pales de l'hèlix de l’avió. Va pitjar el botó de la palanca de comandaments en posició de foc i hi hagué una forta explosió quan en Henry es despertà suant i amb mal de cap.

L’aixafava contra el coixí, potser pretenia expiar les culpes en somnis. Es despertà amb ressaca, anà a orinar i féu buidatge de què havia begut. Un cop vestit, se’n van anar a prendre un te a can Colomí, que tancava els ulls perquè no havia vist ningú que begués tant.

Sabia que era instructor i pilot de combat; es va figurar que ho havia estat en la Segona Guerra Mundial. Li costava comunicar-se perquè no entenia anglès, a més a més, anava d’un costat a l’altre amb els clients. Quan no n’hi havia, millorava la connexió entre els dos i res substituïa l’estona. Rumiava i el comprenia perquè ho havia passat malament amb les avionetes de combat i les maniobres per esquivar enemics. En un tovalló de paper en Henry li va dibuixar una avioneta que volava baix i metralletes que li disparaven amb el risc que li tocaren el ferro de l'hèlix.

Ell no podia abandonar els somnis sempre sobre la guerra com tampoc podia deixar la beguda. Al voltant del vint de cada mes ja no li quedaven diners. Passava a beure vi en comptes de conyac fins quan rebia la pensió, i pagava els deutes. Els veïns i operaris de l'ajuntament li oferien amanides, plats d'arròs o altres tipus de plats guisats amb verduretes i carn. O bé se li oferien per netejar la casa. Tot i això, tret d’una volta que els operaris la hi van netejar, ho rebutjava. El metge del poble sovint li aconsellava que no begués. No tingué fortuna perquè encara s’estimava més conyac, o vi negre.

Es reiteraven els somnis en què li retrunyia el motor de l’avioneta fins que notà que el motor perdia força…

Continuarà