Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Allà pels anys seixanta del segle passat l'Agencia Americana d'Intel·ligència (la CIA) encetà els contactes amb l'antifranquisme, al nostre cas ho va fer per mig del vice cònsol que tenia al Cap i Casal, el cas és que ara un llibre editat per Afers i del que és autor Xavier Serra qui s'ha ocupat d’aquesta història. No he tingut encara ocasió de llegir-lo, si he tingut accés a un parell de ressenyes, el cas és que puc donar la meua visió dels fets i molt especialment sobre la relació que vaig tindre amb el tema. El vice cònsol Timothy Towell durant la seua estada al nostre país va mantenir encontres amb joves estudiants vinculats l'Agrupació Democràtica d’Estudiants Valencians (ADEV), alguns del quals hi érem també membres del Partit Socialista Valencià (PSV), així com també amb una colla que intentava crear una democràcia cristiana valencianista. Resultat dels esmentats contactes van estar uns viatges als Estats Units que tenien com funció que alguns joves amb vocació política conegueren una realitat «democràtica».

Doncs el cas és que a traves del Eliseu hi vaig assistir a algunes reunions a casa de Timothy, es tractava d'un jove amb un pocs anys més que nosaltres i que podríem qualificar com simpàtic que volia saber com anaven les coses al País Valencià, cal assenyalar que en aquells moments Eliseu i jo compartíem les responsabilitat orgàniques del PSV, aleshores aquestos contactes pensàvem que podrien afavorir tot allò que conformava la represa del valencianisme. Timothy ens va invitar a visitar els Estats Units, es feu un llistat, jo em vaig excloure, la raó li la vaig manifestar obertament: en tant continués la presència dels EEUU i la guerra al Vietnam no aniria. Altres companys ho feren, considerant que això lis permetia ampliar la seua formació. Pel que he vist al llibre hi surten molts noms coneguts, òbviament jo no hi soc, fins i tot hi ha fotos. Comentant el fet amb una amiga m'ha manifestat que jo sempre he estat «purista» en excés, tal vegada he tingut una tendència a ser coherent un tant rígida, entre la foto o els principis he optat per aquestos darrers en la seua versió radical, quedant per això al marge i en la gran majoria de situacions entre el perdedors.

El que acabe de comentar no va estar l'única ocasió de relació amb la CIA i les seues ramificacions. Als mateixos anys altra entitat del exterior es va interessar per la joventut antifranquista valencianista, es tracta de la Fundació Friedrich Ebert, la qual estava i està vinculada al Partit Socialdemòcrata Alemany. Durant els darrers anys del franquisme també va promocionar viatges a la República Federal Alemanya, per tal d'assistir a un seminari que tenia lloc a prop de Frankfurt, en concret a Sonnenberg; durant un temps vaig estar el corresponsal de la Fundació al País Valencià, així, prou companys i companys van assistir a les estades, jo mateix hi ha vaig anar dues vegades. En tals circumstàncies en una ocasió vaig ser citat per un responsable de la fundació esmentada, juntament amb Vicent Ventura, a un dinar, ens trobarem a un restaurant del carrer Mossèn Femades tots tres, aquest personatge ens feu una proposta: si crearem un partit de caire socialdemòcrata clarament desmarcat dels comunistes ens finançaven l'operació. Penseu en la situació: en eixos moments els comunistes eren la principal força de l'oposició , havia Comissions Obreres...Tant Ventura com jo mateix no acceptarem, de nou allò de la coherència, altres no farien anys després el mateix.