Criptografia contra el control centralitzat

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Com repetidament en la història de les innovacions tecnològiques, també el naixement de l’era digital i de la computació moderna està connectat a les utilitats militars, una de principal fou ajudar els criptoanalistes que tractaven de desxifrar els missatges encriptats dels alemanys durant la IIGM. La història posterior conduí a enormes desenvolupaments de les tecnologies de la informació i la comunicació, de la maquinària, els equips informàtics, llur miniaturització i eficiència. Paral·lelament, es desenvoluparen els llenguatges de programació, facilitant el disseny de complexes seqüències d’instruccions que seria costosíssim, si no impossible, escriure en el codi binari propi de la maquinària computacional en forma d’inacabables successions de dígits 1 i 0. A partir dels anys setanta, es desenrotllaren sistemes per a connectar ordinadors en xarxa que desembocaren en el naixement d’internet, revolucionant el món de les comunicacions.

Una notable conseqüència d’aquesta revolució fou el debilitament de la privadesa en els intercanvis de missatges, i en un interés dels estats per envair aquest espai. Philip Zimmermann, participant en la llista chypherpunk i creador, en 1991, del programa lliure d’encriptació de correus electrònics PGP (inicials de Pretty Good Privacy) il·lustra la situació en Per què vaig escriure PGP (en anglés). Zimmermann compara els tradicionals mètodes quirúrgics (obrir sobres amb vapor o punxar les línies telefòniques usant pinces de cocodril) d’espionatge, amb l’aplicació d’algorismes de recerca massiva al total de comunicacions per internet, de text i de veu. Associa la primera situació amb la pesca amb canya i ham, mentre que la segona seria com la pesca d’arrossegament, amb xarxa i deriva. Zimmermann difongué lliurement el seu programa en els EUA, però ràpidament s’estengué arreu del món. Fou investigat durant tres anys pel govern dels EUA per exportar un sistema d’encriptació (considerat equipament militar auxiliar a l’època de la guerra freda), tancant la investigació en 1996 sense acusació. Actualment, continua actiu en la lluita contra la invasió de la privacitat que exerceixen les xarxes socials.

El testimoni ha passat a generacions més joves que tracten de què pervisca la consigna cypherpunk (privacitat pels febles, transparència pels poderosos)(1), construint ferramentes d’internet, sovint amb versions gratuïtes, que ofereixen possibilitats d’escapar de la centralització i vigilància tant dels estats com de les grans empreses proveïdores de serveis d’internet i xarxes socials, o que permeten difondre informacions d’interès públic mantingudes en secret. En qualsevol cas es tracta d’un àmbit relativament minoritari comparat amb el gros d’usuaris que engreixa el torrent de missatges, en tota mena de format, sense protecció contra la vigilància invasiva.

Obstacles per la seua popularització? L’ús d’eines d’encriptació exigeix una actitud proactiva i, sovint, algunes habilitats en informàtica; a més, és un àmbit permanentment sospitós i amb freqüència investigat pels governs sota la consigna seguretat per privacitat. I així, pot ser que com diu Andy Yen, fundador del servidor de correu electrònic encriptat(2), amb seu a Suïssa, protonmail.com, estem perdent no sols la privacitat, també la mateixa idea de privacitat, un concepte el significat del qual haurà canviat passades un parell de generacions més, quan el record de «l’època de dades privades» es pot haver difuminat.

Com ja deia en l’article anterior, un dels temes fonamentals dels debats cypherpunk nord-americans des dels seus inicis fou aconseguir un sistema de pagaments electrònics amb les propietats d’anonimat de l’efectiu, i en eixe debat desenvoluparen i perfilaren ferramentes que dugueren al naixement de Bitcoin en 2009. La criptografia asimètrica, també dita de dos claus, que combina una pública i una privada, i és fonamental en la privadesa de les comunicacions, ja havia estat inventada en els anys vuitanta gràcies principalment als treballs de David Schaum. En 1998 dos cypherpunk, Wei Dai i Nick Szabo, publicaren projectes de monedes digitals (b-money i bit gold) que no arribaren a implementar-se, però que ja contenien la idea de cadena de blocs que està al cor de Bitcoin. També contemplaven embrionàriament la prova de treball, la competició que els miners mantenen per ser els primers a resoldre el trencaclosques criptogràfic que els permeta afegir cada bloc de transaccions a la cadena de blocs, i guanyar el premi en bitcoins.

Hem de celebrar la tossudesa del moviment cypherpunk i els seus hereus en desenvolupar ferramentes per protegir la privadesa de les comunicacions electròniques, possibilitant una situació similar a la que coneguem en el correu postal: els servidors de correu o els governs coneixen els remitents i els destinataris, però no haurien d’accedir massivament al contingut de les cartes. Quant a llur obstinació d’estendre la privadesa al terreny dels intercanvis econòmics, hi ha diferències entre els cypherpunks dels EUA i els moviments similars europeus, amb aquells més en l’òrbita l’anarquisme de propietat privada, i aquests més crítics amb el capitalisme.

Per exemple, el mític Chaos Computer Club (CCC) alemany, fundat en el Berlin-oest de 1981, compromés amb els valors cypherpunk (programari lliure de codi obert, rebuig a la vigilància invasiva dels governs, transparència pels poderosos, etc.) no sembla interessat pel tema de les criptomonedes (pel que he pogut investigar en la seua web). A més, solament accepta efectiu o transferència en moneda de curs legal, com a pagament de la quota de suport. CCC, però no està perseguit com ho està WikiLeaks (i el seu fundador Julian Assange). WikiLeaks, guardonat per Amnistia Internacional, ha estat premuda a finançar-se amb donacions en criptomonedes(3) a conseqüència de què sistemes de pagament centralitzats i entitats financeres li bloquejaren les transferències, sota la pressió (no reconeguda) del govern dels EUA. Un exemple que il·lustra el poder de la centralització contra qui el moviment cypherpunk lluita.

(1) Títol d’un dels capítols de «Cypherpunks. La llibertat i el futur d’internet» (2012) de Julian Assange i altres.

(2) En aquest post, de 2019,del blog de protonmail.com, Andy Yen justifica que el servidor està sent usat per activistes per la llibertat d’arreu del món (inclosos els catalans de Tsunami Democràtic) per combatre la censura o la persecució.

(3) La fundació Wau Holland (cofundador de CCC, mort prematurament) també canalitza, al seu través, donacions a WikiLeaks en moneda de curs legal.