Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Sisena part  

Capítol 3

Es reiteraven els somnis en què li retrunyia el motor de l'avioneta fins que d'alguna manera pogué aterrar. Amb tot i això, quedà aturada i no s'engegà. Ell fugí de l'enemic amagant-se sobre la fullaraca del bosc mentre la terra tremolava a causa de les explosions. Més tard, només se setien metralletes llunyanes

Quan en Henry es despertà amb gotes de suor al front, s'aixecà, s'ensorrà en una cadira per recuperar l'alè, i no sobre la fullaraca del bosc. La terra no tremolava, sols silenci. Encengué el llum i alçà la vista amb temor i cara de pocs amics cap al Crist en la creu de la paret, que havien deixat els antics propietaris. Sense saber quins sil·logismes se li exercitaven es sentí acusat per tot el mal que havia causat! Donaria el que fos per no tenir-ne, de malsons. Durant el dia, la beguda li servia per no recordar-los.

A les darreries, les autoritats locals van prohibir als bars que li vengueren alcohol. «Inoportú», pensà en Henry. Tampoc se sentia amb forces d'esbrinar-ho. Tanmateix, com que no es podia aguantar, se n'anà amb el cotxe als bars dels pobles veïns a beure-hi. Això va comportar molt perill, cosa per la qual li van tornar a servir begudes a can Colomí i a l'altre bar, però les autoritats de trànsit li van prohibir conduir.

El seu estat empitjorava. Una nit que duia un bon pet caigué al mig del carrer i li eixia sang per l'orella. L'ambulància va venir i se'l va endur a l'hospital. No obstant això, una volta es trobà bé, no volgué tornar.

De vegades no se'l veia enlloc. El més segur era que hi hagués pres l'autobús per comprar menjar anglès en un punt de la costa. Una vegada, en ple estiu, una ràfega de ponent va dur fins a en Colomí una olor forta procedent de casa d'en Henry i l'enrenou d'unes mosques prop d'una finestra li cridaren l'atenció. Avisà les autoritats que van demanar a un serraller que obrís la porta. Es van posar unes caretes per tapar-se la boca i el nas per protegir-se de la pols, i de les olors a podrit. Vigilaven on posaven el peu perquè parets, sostres i escales estaven mig caient i finestres mal falcades per on devia entrar el vent i el fred. Van pujar a la primera planta d'on procedia una pudor cada vegada més forta. Tal com en Colomí suposava, en Henry era mort. No el mataren els enemics, sinó que morí abandonat com un gos sarnós.

Van contactar buscant ajuda a les autoritats de la capital. Si no el reclamava ningú, l'enterrarien al cementiri. Van tancar la casa i ningú l'ha tornada a habitar.

Les suposicions i especulacions dels llauradors sobre el seu passat van quedar sense resoldre.