Ona IV

Catedràtic de Llengua Valenciana i Literatura (2009), Doctor en Filologia (Teoria dels Llenguatges, UV, 1996), Llicenciat en Filologia Hispànica (UNED, 1991), Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 1997). Publicacions a IDEE, Discurso, Signa, Gramaycal, Tropelías, L'Arc, i el llibre Cifesa, mite i modernitat (els anys de la República), Eixam, 2000.

Ona IV

Arbre genealògic de Penny de los Nazaríes, Ona.

Quadravis [II]

[Quenn vom Löher Weg (aa)’ / Fenia degli Achei (bb)’] (2)

[Romeo von Simpor (cc)’ / Xina vom Georg Vicktor Turn (dd)’] (4)

[Uran vom Moorbeck (ee)’ / Elsa vom Kuckucksland (ff)’] (6)

[Titanic Jasso (gg)’ / Alba de Sacromonte (hh)’] (8)

[Odin vom Holtkämper (ii)’ / Yonna vom Hühnegrab (jj)’] (10)

[Erasmus van Noorf (kk)’ / Candy von der Rieser Perle (ll)’] (12)

[Quenn vom Löher Weg (mm)’ / Romina vom Kötersbusch (nn)’] (14)

[Esko vom Dänischen Hof (oo)’ / Wirga von El Tous (pp)’] (16)

...

Però per arribar fins a aquest objectiu [la civilització], sobretot era indispensable fer blanc en el nervi vital del seu oponent, del principi asiàtic, el principi servil de la inèrcia, és a dir: Viena. Calia vèncer i anorrear Àustria, d’una banda per revenjar-se del passat i, de l’altra, per encarrilar el domini del dret i de la benaurança de la terra.

[Reflexions de Settembrini envers Hans Castorp i Joachim Ziemssen]
La Muntanya Màgica, Thomas Mann

 

1

A València plou. Com sol fer arreu el mes d’abril, si parlem en termes de costumari. Però ja no hi som en aqueixes coordenades i ningú se l’esperava, l’aigua, tot i la necessitat que en tenim. Ningú, ni habituals de ciutat, passavolants, ni turistes d’onsevulla. La del Túria sempre és promesa de terrasses i platja. A Mallorca la gent s’espera el mateix i a nosaltres manta vegades ens ha plogut, com sosté el costum. Allà ho resolem fent hores a casa. I aquí també. La cusseta ix el que ha d’eixir, sense privar-la de cap passeig, necessitat o joc. I nosaltres llegim o cuinem, veiem alguna pel·lícula i descansem. Les vacances, sempre ho he pensat, estan fetes per a això. Altra cosa són els invents adreçats a les classes mitjanes que treballen com les classes proletàries, que t’obliguen a anar-te’n on siga ni que siga quatre dies i tornar a la feina encara més esgotat que quan vares partir. Això a nosaltres mai ens ha afectat. La darrera vegada que la meua dona i jo dormírem les pasqües on poguérem foren les de l’any 1993 a Itàlia, Sicília i Eòliques. Érem més joves. Rèiem i solcàvem l’exterioritat més absoluta. Resistíem el que fora. Les de 1994, a la Platja de Tavernes, la darrera al poble, també la férem grossa. Recorde l’arròs al forn a cal Salvador, a l’Estany de Cullera, i el sopar a Dénia, on un pianista ens assaonà la vetllada, després de passar el ‘tardeo’ jugant al billar a Les Rotes, i la tornada galàctica, ja entrada de nit, amb aturada inclosa devora Xeraco. Un festival. La vida, amb el temps, pren altres viaranys, necessàriament. Altres prioritats, altres objectius. Ara un bon vi i un bon formatge, i la perspectiva de seguir estimant-me-la, a Gracia, amb Ona pel mig, és el meu horitzó de successos.

2

(Segona versió). Pasqües 2019. València. Les primeres que hi he viscut. Sempre al poble, fins els trenta-quatre (1994). Després Mallorca, fins 2017. Dues excepcions, tres. 2008 i 2009, Elx, i 2018, Xeraco. I ara vaig d’estrenes, amb cinquanta-nou anys. A l’entrada del jubileu, ciutat i casa, i celebració. El cicle complet que solíem dirigir cap a les illes (Nadals, Pasqües, Estiu) es va rompre pels finals de 2017. I fins ara. La planificació de la reforma de la casa de València i l’arribada d’Ona (2 de desembre, 2017) varen decantar-nos cap a aquesta opció. La pròxima ‘illança’, ‘illada’ (estança/estada) serà aquest estiu, dos anys després de la darrera visita. Ja faig els preparatius per poder-m’hi estar dos mesos llargs.

3

Entre setembre de 2006 i octubre de 2016 he viscut a Elx. El Sud. Hom parla del Sud del Sud, que és el Baix Segura, La Vega Baja forastera, com el lloc on ser ciutadà el PV esdevé una Odissea. També ho és gairebé tot el curs mitjà i baix del Vinalopó, entre Villena i Elx. He viscut deu anys sencers de la meua vida professional a Elx. La meua dona feia feina a Oriola (fins el 2012) i jo a Onil (encara, i fins juny de 2019). Ella va partir a València després de sis anys. Jo m’hi vaig quedar quatre anys més de solitari que vol posar-s’ho fàcil i seguir amb la rutina laboral. Ai!

4

Les Pasqües, en altre lloc ho hem escrit, sempre ens han resultat un repòs molt civil, tot i que no necessàriament civilitzat, sobretot per tot allò que afecta als desplaçaments des de la presó de la manxa fins a les contrades del blau intens, però civils, sí, si les comparàvem amb altres festivitats molt més de cornetí, de desfilades, de flaires de naftalina, àdhuc d’ocupació de la via pública en benefici de quatre –més o menys, la xifra no és exacta- eixelebrats que malden per fer-se oir arreu i a qualsevol hora, estic pensant, obvi, en les falles i els seus adlàters més extremats, perquè hem de reconèixer que no tot és putrefacció en aqueix món, però déu n’hi do, costa molt de destriar el gra de la palla, cosa que amb les Pasqües no passa, si t’allunyes de les celebracions eclesiàstiques és senzill gaudir-les en clau civil, alliberat de disfresses i uniformes, com a molt aquella vestimenta ordenada per a tothom la mateixa, quan érem nins i joves, més enllà ja resultava patètic, per fer colla i distingir-nos dels coneguts i saludats, i des de sempre les he considerades la millor opció de vacances, si no per la durada, sí per la qualitat de l’oferta, i això en tots els llocs on les he passades.